El potencial de l’ayahuasca assistida amb psicoteràpia en els processos de dol agut: una exploració científica i artística

El dol per la pèrdua d’un ésser estimat és un procés universal, però també un dels més complexos i dolorosos. En una cultura cada vegada més individualista i institucionalitzada com la nostra, hem anat deixant enrere les pràctiques i tradicions que ens ajudaven a donar estructura al procés i a fomentar la resiliència en comunitat. Davant aquesta pèrdua de costums, explorar noves formes d’acompanyament esdevé imprescindible.

Aquest any s’ha publicat un estudi pioner¹ que ofereix evidència preliminar que l’ayahuasca, en un context terapèutic estructurat, pot alleujar els símptomes de dol agut i fomentar el creixement posttraumàtic.

La investigació va ser dirigida per Débora González, amb la col·laboració d’Irene Pérez i Estefanía Moreno, totes elles professionals de la Clínica Synaptica. Part del procés va ser filmat en un documental estrenat recentment, Just Our Heart, dirigit per la cineasta Maartje Nevejan.

El procés de dol

Tots fallem en el nostre intent de viure per sempre. Així i tot, quan la mort arriba, pocs estan preparats per acceptar-la. La confusió, la ira, l’amargor, el buit i els sentiments d’injustícia tenyeixen el dia a dia de les persones que afronten la pèrdua d’un ésser estimat, afectant seriosament la seva salut física, psicològica, social i existencial.

Estudis previs mostren que la taxa de mortalitat augmenta gairebé un 20%² en les persones que han perdut un familiar, especialment durant els primers sis mesos després de la pèrdua. Aquestes morts s’associen a problemes cardiovasculars (com la síndrome del “cor trencat”), a l’estrès crònic, al consum excessiu d’alcohol i, en alguns casos, al suïcidi³,⁴.

Tot i que se sap que la farmacoteràpia per si sola no resol el dol⁵, el seu ús ha augmentat de forma significativa, especialment durant els primers mesos després de la pèrdua⁶,⁷. Les teràpies psicològiques especialitzades, per altra banda, no solen iniciar-se fins passats sis mesos o un any des de la pèrdua, quan pot diagnosticar-se un Trastorn de Dol Prolongat⁸. Això deixa moltes persones sense cap mena de suport durant la fase aguda del dol, quan el dolor és més intens i les persones són més vulnerables. A això s’hi suma la solitud pròpia d’una societat secularitzada que ha perdut les seves tradicions i rituals per sostenir col·lectivament el procés de dol.

D’aquí la importància d’investigar i disseminar els nous recursos terapèutics que puguin acompanyar aquest procés de manera més humana i efectiva.

Què és l’ayahuasca?

L’ayahuasca és una beguda tradicional amazònica el nom de la qual, en quítxua, significa “la liana dels morts” o “l’enredadera de les ànimes”⁹. S’elabora a partir de dues plantes: la Banisteriopsis caapi, una liana rica en inhibidors de la monoaminooxidasa, i les fulles de Psychotria viridis, que contenen dimetiltriptamina (DMT), un compost que genera estats modificats de consciència quan ambdues plantes es combinen i es consumeixen oralment¹⁰.

El seu ús tradicional es remunta a l’època precolonial i encara persisteix actualment entre pobles amazònics com una eina imprescindible per promoure la resiliència, la cohesió comunitària i la connexió espiritual⁹.

En les darreres dècades, múltiples estudis han documentat el seu efecte antidepressiu¹¹,¹², la seva capacitat per promoure la neurogènesi i la plasticitat sinàptica¹³,¹⁴,¹⁵ i el seu perfil de seguretat favorable¹⁶, tant en animals com en assaigs clínics amb humans.

Ayahuasca i psicoteràpia en el dol: una exploració científica

L’estudi publicat aquest any¹ va avaluar el potencial terapèutic de l’ayahuasca assistida amb psicoteràpia en els processos de dol agut. Hi van participar 84 adults que havien perdut un familiar de primer grau en els últims 12 mesos, distribuïts en tres grups:

1. Teràpia assistida amb ayahuasca: aquest programa oferia nou sessions de psicoteràpia en línia centrades en la reconstrucció del sentit, combinades amb dues sessions d’ayahuasca al llarg del procés.
2. Teràpia sense ayahuasca: el mateix programa psicoterapèutic, sense les sessions d’ayahuasca.
3. Grup de no-intervenció: simplement es va observar l’evolució natural del dol amb el pas del temps.

Els resultats van ser clars: les millores més significatives es van observar en el grup de teràpia assistida amb ayahuasca, que va experimentar reduccions notables en la severitat del dol i els símptomes de dol prolongat, així com millores en el creixement posttraumàtic i la qualitat de vida psicològica. Les diferències trobades entre els grups van ser d’una magnitud tal que no existeixen precedents similars en la literatura científica sobre psicoteràpia i dol.

Un descobriment especialment revelador va ser que l’ayahuasca va reduir la tristesa i el dolor associats al record de la persona difunta. Tanmateix, va augmentar el desig de connexió amb ella, cosa que suggereix una forma d’integració més profunda, on el difunt continua formant part de la vida de la persona en dol sense portar-la a evitar-ne el record o desapegar-se’n. Això coincideix amb les dades de la psicologia transcultural, que mostren com mantenir, honorar i nodrir el vincle amb aquells que ja no hi són (especialment quan la relació era positiva) pot enriquir el procés de dol i aportar sentit a la vida del dolent.

La rellevància del ritual en el dol: una exploració artística

Part del procés d’investigació va ser filmat per al documental Just Our Heart¹⁷, de la cineasta Maartje Nevejan.

Aquesta obra explora el dol en les seves múltiples dimensions —personal, ecològica, colonial i espiritual— i proposa el ritual com una forma de resistència i transformació dels processos més difícils als quals ens hem d’enfrontar.

Amb la participació de l’ecòloga visionària Dra. Monica Gagliano i la mestra zen Roshi Joan Halifax, Just Our Heart ens convida a romandre al costat de la ferida oberta i a preguntar-nos:

“I si els nostres cors no estan trencats, sinó obrint-se?”

Una trobada entre ciència, art i humanitat, que ens recorda que el dol pot ser també un camí d’obertura, connexió i sentit.

El rol de la Clínica Synaptica

La Clínica Synaptica es posiciona com un espai pioner en l’ús responsable de psicodèlics per acompanyar les crisis humanes que sorgeixen simplement pel fet de viure i enfrontar-nos a la complexitat de l’existència. El seu enfocament combina investigació rigorosa, suport terapèutic especialitzat i el desenvolupament de models d’intervenció i xarxes de suport mutu que amplien i desafien la nostra comprensió dels processos emocionals i existencials.

A més, la clínica fomenta una comunitat de professionals compromesos amb projectes que exploren noves formes d’acompanyament, aprenentatge i creixement en l’àmbit de la salut mental i el benestar. A través d’aquest enfocament, la Clínica Synaptica contribueix a construir ponts entre ciència, clínica, espiritualitat i experiència humana, oferint recursos innovadors que sostenen els processos de transformació personal i col·lectiva. El seu compromís és integrar eines com els psicodèlics en l’àmbit de la salut a mesura que es regulin per l’EMA, garantint un ús segur, ètic i basat en l’evidència.

REFERENCIAS

1. Soto-Angona, O., Andión, O., Sabucedo, P., Neimeyer, R. A., Haro, J. M., Javkin, J., González, D. (2025). Ayahuasca-assisted meaning reconstruction therapy as an early resource for bereavement: A non-randomized clinical trial. Scientific Reports, 15(1), 32158.
2. Tseng, F. M., Petrie, D., Wang, S., Macduff, C., & Stephen, A. I. (2018). The impact of spousal bereavement on hospitalisations: Evidence from the Scottish Longitudinal Study. Health Economics, 27(2), e120–e138.
3. Stroebe, M., Stroebe, W., & Abakoumkin, G. (2005). The broken heart: Suicidal ideation in bereavement. American Journal of Psychiatry, 162(11), 2178–2180. 
4. Stroebe, M. S., & Stroebe, W. (1993). The mortality of bereavement: A review. In M. S. Stroebe & W. Stroebe (Eds.), Handbook of bereavement: Theory, research, and intervention (pp. 175–195). Cambridge University Press.
5. Simon, N. M., & Shear, M. K. (2024). Prolonged grief disorder. New England Journal of Medicine, 391(13), 1227–1236.
6. Ornstein, K. A., et al. (2020). New antidepressant utilization pre- and post-bereavement: A population-based study of partners and adult children. Social Psychiatry and Psychiatric Epidemiology, 55, 1261–1271.
7. Shah, S. M., et al. (2013). Initiation of psychotropic medication after partner bereavement: A matched cohort study. PLoS One, 8, e77734.
8. Johannsen, M., et al. (2019). Psychological interventions for grief in adults: A systematic review and meta-analysis of randomized controlled trials. Journal of Affective Disorders, 253, 69–86.
9. McKenna, D. J. (1999). Ayahuasca: An ethnopharmacologic history. In R. Metzner (Ed.), Ayahuasca: Hallucinogens, consciousness and the spirit of nature (pp. 187–213). Thunder’s Mouth Press.
10. Pinkley, H. V. (1969). Plant admixtures to ayahuasca, the South American hallucinogenic drink. Lloydia, 32, 305–314.
11. de Almeida, R. N., et al. (2019). Modulation of serum brain-derived neurotrophic factor by a single dose of ayahuasca: Observation from a randomized controlled trial. Frontiers in Psychology, 10, 1234.
12. Palhano-Fontes, F., et al. (2019). Rapid antidepressant effects of the psychedelic ayahuasca in treatment-resistant depression: A randomized placebo-controlled trial. Psychological Medicine, 49, 655–663.
13. de Osório, F. (2015). Antidepressant effects of a single dose of ayahuasca in patients with recurrent depression: A preliminary report. Revista Brasileira de Psiquiatria, 37, 13–20.
14. Morales-García, J. A., et al. (2017). The alkaloids of Banisteriopsis caapi, the plant source of the Amazonian hallucinogen ayahuasca, stimulate adult neurogenesis in vitro. Scientific Reports, 7, 5309.
15. Morales-García, J. A., et al. (2020). N,N-dimethyltryptamine compound found in the hallucinogenic tea ayahuasca regulates adult neurogenesis in vitro and in vivo. Translational Psychiatry, 10, 331.
16. Guimarães dos Santos, R. (2013). Safety and side effects of ayahuasca in humans—An overview focusing on developmental toxicology. Journal of Psychoactive Drugs, 45(1), 68–78.
17. Nevejan, M. (Director). (2025). Just Our Heart [Documental]. https://justourheart.com/synopsis/