A Clínica Synaptica, repensem contínuament què significa la salut mental en una societat on, sovint, les nostres necessitats bàsiques queden desateses. Per això, ens comprometem amb la divulgació dels darrers avenços científics sobre tractaments innovadors basats en l’evidència, apropant la recerca a la societat. El nostre objectiu és que el màxim nombre possible de professionals de la salut i persones interessades puguin estar al corrent dels avenços que poden obrir noves possibilitats en salut mental i benestar social.
Què és la 5-MeO-DMT i d’on prové?
La 5-MeO-DMT (5-metoxi-N,N-dimetiltriptamina) és una substància psicodèlica que s’allunya del perfil farmacològic clàssic d’altres psicodèlics més coneguts. Aquesta triptamina es troba de manera natural tant al regne vegetal com a l’animal. Algunes de les plantes amazòniques més conegudes que la contenen són la Virola, l’Anadenanthera peregrina(yopo o cohoba) i la Dictyoloma incanescens, present tant a les llavors com a l’escorça i les fulles (Agurell et al., 1969; Pachter et al., 1959). A més, va cridar l’atenció dels antropòlegs del segle XX per estar present en el verí del gripau del desert de Sonora (Incilius alvarius), on constitueix una proporció important de la seva composició química (Uthaug et al., 2019).
Fenomenologia i farmacologia de la 5-MeO-DMT
Mentre que la majoria dels psicodèlics clàssics exerceixen els seus efectes principalment a través de l’activació del receptor serotoninèrgic 5-HT2A, la 5-MeO-DMT actua sobre els receptors 5-HT1A (Halberstadt et al., 2012), implicats en la regulació de l’estat d’ànim (DeLorenzo et al., 2016) i en el control del sistema nerviós autònom (Youn et al., 2013), reduint la pressió arterial i la freqüència cardíaca.
Els seus efectes subjectius també són únics, ja que, en lloc de provocar imatges visuals vives i complexes, es caracteritzen per la dissolució de l’ego i la sensació d’unió amb el Tot (Barker, 2018). No obstant això, és difícil preveure un efecte generalitzat, puix s’han reportat casos de nàusees, angoixa, confusió i flashbacks de records que posteriorment són difícils de recordar (Davis et al., 2018).
La 5-MeO-DMT és inactiva per via oral (Shulgin & Shulgin, 1997a), i és freqüent la seva administració per via intranasal o mitjançant la inhalació del vapor extret amb una font de calor controlada. L’ús d’aquestes vies d’administració fa que els seus efectes aguts s’estenguin al llarg de 15–20 minuts (Weil & Davis, 1994). Aprendre a navegar els efectes subjectius d’aquesta substància és difícil, a causa de la rapidesa i intensitat dels seus efectes, així com de la curta durada de l’estat modificat de consciència que evoca.
Evidència del seu potencial terapèutic en estudis observacionals
Les primeres dades sobre el potencial terapèutic de la 5-MeO-DMT provenen d’estudis observacionals, prospectius i en contextos naturals.
Davis et al. (2018) van realitzar una enquesta transversal a més de 500 persones per caracteritzar els patrons d’ús en la població general i avaluar els possibles riscos i beneficis associats al seu ús. D’entre els participants que van indicar haver estat diagnosticats prèviament d’algun trastorn psiquiàtric, es van reportar millores significatives en les condicions següents: trastorn d’estrès posttraumàtic (79%), depressió (77%), ansietat (69%), problemes de consum de substàncies (63%) i trastorn obsessivocompulsiu (53%). Només entre el 2 i el 10% va reportar un empitjorament d’aquestes condicions.
En una altra enquesta posterior, liderada pel mateix grup de recerca (Davis et al., 2019), es van observar millores específiques en els símptomes de depressió i ansietat després de l’ús de 5-MeO-DMT en un context grupal. Concretament, entre els 149 participants que van reportar símptomes de depressió, el 80% va afirmar sentir una millora en la seva condició, el 17% no va experimentar canvis i el 3% va informar d’un empitjorament dels seus símptomes depressius.
Evidència de la seva eficàcia en la depressió en assaigs clínics
Tanmateix, ha estat en els darrers anys quan el potencial terapèutic de la 5-MeO-DMT ha començat a ser estudiat de manera sistemàtica en assaigs clínics.
En un assaig clínic de fase 1/2 amb 16 pacients diagnosticats de depressió resistent al tractament, es va observar un efecte antidepressiu potent i ràpid amb una formulació vaporitzada de 5-MeO-DMT (Reckweg et al., 2023). L’estudi va comparar l’efecte d’una dosi de 12 mg i una altra de 18 mg, amb un esquema de dosi personalitzada que incloïa fins a tres increments de dosi en un mateix dia (6 mg, 12 mg i 18 mg). Els resultats van mostrar que, al cap de 7 dies, el 50% dels pacients del grup de 12 mg i el 25% del grup de 18 mg estaven en remissió, mentre que en el grup de dosis personalitzades la remissió va arribar al 87,5%. En aquest darrer grup, set de vuit pacients van assolir un nivell màxim d’experiència mística durant els efectes subjectius. Totes les remissions de la depressió es van observar des del primer dia, i el 60% ja es va detectar només dues hores després del tractament.
D’altra banda, en un estudi encara més recent de fase I, els participants van rebre una dosi sublingual setmanal de 5-MeO-DMT (6 mg, 9 mg o 12 mg) o placebo durant un període de quatre setmanes (Bistué et al., 2025). Els participants no van experimentar efectes subjectius per aquesta via d’administració, mantenint les funcions cognitives i conductuals estables, així com les seves activitats quotidianes i interaccions socials habituals. Els resultats d’aquest estudi van mostrar que la 5-MeO-DMT és un compost segur, d’acció ràpida i amb bona tolerabilitat, que emergeix com un candidat prometedor per a futures aplicacions terapèutiques, minimitzant o eliminant els efectes subjectius psicodèlics. Tot i això, encara no hi ha evidència específica sobre la seva eficàcia en la depressió a través de la via sublingual.
Mecanismes subjacents a l’efecte antidepressiu
Malgrat tot, les raons de les propietats antidepressives d’aquest psicodèlic tan particular semblen ser similars als mecanismes neurobiològics i fenomenològics que s’activen amb altres psicodèlics:
a) En estudis amb animals, s’ha observat que la 5-MeO-DMT promou la neuroplasticitat a l’escorça medial frontal, augmentant la densitat de les espines dendrítiques (Jefferson et al., 2023). Aquests canvis correlacionen amb la disminució dels processos rumiatius presents en diverses malalties mentals.
b) A més, ha mostrat una notable capacitat per regular el sistema immunitari i la inflamació (Uthaug et al., 2020), factors que alteren el flux de neurotransmissors i activen el sistema d’estrès, mantenint el cos en mode d’amenaça.
c) Finalment, les experiències místiques característiques de la dissolució de l’ego i la unió amb el Tot també s’han associat a una resposta terapèutica. La intensitat d’aquest tipus d’experiències promou canvis psicològics d’obertura i flexibilitat psicològica (Carhart-Harris & Nutt, 2017).
Consideracions finals
La recerca al voltant de la 5-MeO-DMT encara es troba en una fase inicial, però les dades disponibles apunten a un camp emergent amb un enorme potencial terapèutic. La curta durada dels seus efectes subjectius fa que la seva administració sigui més viable i econòmica en contextos clínics que la d’altres substàncies psicodèliques. Tanmateix, la intensitat dels seus efectes subjectius i la disrupció de l’estructura de l’ego poden fer necessàries més sessions clíniques per integrar l’experiència.
Des de Clínica Synaptica, seguim de prop aquests avenços amb una actitud de prudència científica i obertura crítica. El nostre compromís no és promoure solucions ràpides, sinó contribuir perquè els canvis terapèutics siguin profunds i puguin estabilitzar-se al llarg del temps.
En els pròxims anys, probablement assistirem a una transformació del panorama terapèutic en salut mental. Mantenir-nos actualitzats, promoure el pensament crític i continuar investigant amb rigor serà clau per poder integrar aquestes noves eines de manera segura, ètica i responsable en la pràctica clínica.
Referències
Agurell, S. , Holmstedt, B. , Lindgren, J. E. , & Schultes, R. E. (1969). Alkaloids in certain species of Virola and other South American plants of ethnopharmacologic interest. Acta Chemica Scandinavica, 23, 903–916.
Barker, S. A. (2018). N, N‐Dimethyltryptamine (DMT), an endogenous hallucinogen: Past, present, and future research to determine its role and function. Frontiers in Neuroscience, 12, 536
Bistue Millón MB, Noguera L, Bruno D, Vita L, Zanino M, Kassuha DE, Ortiz JE, Feresin GE, Díaz-Dellavalle P, Orosco L, Garcés MA, Diez P, Albarracín SG, Bruno MA. Safety and tolerability of multiple sublingual microdoses of 5-MeO-DMT in adults with moderate symptoms of depression and/or anxiety: a randomized, double-blind, placebo-controlled study. Neuropsychopharmacology. 2025 Oct;50(11):1715-1723.
Carhart‐Harris, R. L. , & Nutt, D. J. (2017). Serotonin and brain function: A tale of two receptors. Journal of Psychopharmacology, 31, 1091–1120.
Davis, A. K. , Barsuglia, J. P. , Lancelotta, R. , Grant, R. M. , & Renn, E. (2018). The epidemiology of 5‐methoxy‐ N, N‐dimethyltryptamine (5‐MeO‐DMT) use: Benefits, consequences, patterns of use, subjective effects, and reasons for consumption. Journal of Psychopharmacology, 32, 779–792
Halberstadt, A. L. , Nichols, D. E. , & Geyer, M. A. (2012). Behavioral effects of alpha,alpha,beta,beta‐tetradeutero‐5‐MeO‐DMT in rats: Comparison with 5‐MeO‐DMT administered in combination with a monoamine oxidase inhibitor. Psychopharmacology, 221, 709–718
Jefferson SJ, Gregg I, Dibbs M, Liao C, Wu H, Davoudian PA, Woodburn SC, Wehrle PH, Sprouse JS, Sherwood AM, Kaye AP, Pittenger C, Kwan AC. 5-MeO-DMT modifies innate behaviors and promotes structural neural plasticity in mice. Neuropsychopharmacology. 2023 Aug;48(9):1257-1266.
Kaufman, J. , DeLorenzo, C. , Choudhury, S. , & Parsey, R. V. (2016). The 5‐HT1A receptor in Major Depressive Disorder. European Neuropsychopharmacology, 26, 397–410
Ly, C. , Greb, A. C. , Cameron, L. P. , Wong, J. M. , Barragan, E. V. , Wilson, P. C. , Burbach, K. F. , Soltanzadeh, Z. S. , Sood, A. , Paddy, M. R. , Duim, W. C. , Dennis, M. Y. , McAllister, A. K. , Ori‐McKenney, K. M. , Gray, J. A. , & Olson, D. E. (2018). Psychedelics promote structural and functional neural plasticity. Cell Reports, 23(11), 3170–3182.
Pachter, I. , Acharias, D. , & Ribeiro, O. (1959). Indole alkaloids of acer saccharinum (the Silver Maple), Dictyoloma incanescens, Piptadenia colubrina, and Mimosa hostilis. The Journal of Organic Chemistry, 24, 1285–1287
Reckweg JT, van Leeuwen CJ, Henquet C, et al: A phase 1/2 trial to assess safety and efficacy of a vaporized 5-methoxy-N,N-
dimethyltryptamine formulation (GH001) in patients with treatment-resistant depression. Front Psychiatry 2023; 14:1133414
Shulgin, A. , & Shulgin, A. (1997a). Tryptamines i have known and loved: The chemistry continues. Transform Press
Uthaug, M. V. , Lancelotta, R. , van Oorsouw, K. , Kuypers, K. P. C. , Mason, N. , Rak, J. , Šuláková, A. , Jurok, R. , Maryška, M. , Kuchař, M. , Páleníček, T. , Riba, J. , & Ramaekers, J. G. (2019). A single inhalation of vapor from dried toad secretion containing 5‐methoxy‐N, N‐dimethyltryptamine (5‐MeO‐DMT) in a naturalistic setting is related to sustained enhancement of satisfaction with life, mindfulness‐related capacities, and a decrement of psychopathological symptoms. Psychopharmacology (Berl), 236(9), 2653–2666. 10.1007/s00213-019-05236-w. [DOI] [PMC free article] [PubMed] [Google Scholar]
Uthaug, M. V. , Lancelotta, R. , Szabo, A. , Davis, A. K. , Riba, J. , & Ramaekers, J. G. (2020). Prospective examination of synthetic 5‐methoxy‐N, N‐dimethyltryptamine inhalation: Effects on salivary IL‐6, cortisol levels, affect, and non‐judgment. Psychopharmacology, 237, 773–785.
Youn, J. , Hager, T. , Misane, I. , Pieneman, A. W. , Jansen, R. F. , Ogren, S. O. , Meyer, M. , & Stiedl, O. (2013). Central 5‐HT1A receptor‐mediated modulation of heart rate dynamics and its adjustment by conditioned and unconditioned fear in mice. British Journal of Pharmacology, 170, 859–870.
Weil, A. T. , & Davis, W. (1994). Bufo alvarius: A potent hallucinogen of animal origin. Journal of Ethnopharmacology, 41, 1–8.
