A mesura que evoluciona el tractament de la salut mental, les teràpies assistides per psicodèlics, com la ketamina i la psilocibina, estan guanyant atenció pel seu potencial per tractar afeccions com ara la depressió, l’ansietat i el trauma. Aquest article explora les diferències entre la teràpia amb ketamina i la teràpia amb psilocibina, centrant-se en els mecanismes, aplicacions terapèutiques, legalitat, perfils de seguretat i experiències dels usuaris, basant-se en els coneixements d’investigacions recents i perspectives clíniques.
Legalitat i accessibilitat
La situació legal de la ketamina i la psilocibina influeix significativament en la seva accessibilitat. La ketamina està disponible legalment per a ús no indicat en entorns clínics per al tractament de la salut mental. El seu derivat, l’esketamina (Spravato), va ser aprovat el 2019 per l’EMA (Agència Europea de Medicaments) per a la depressió resistent al tractament, i s’administra sota estricta supervisió mèdica a causa dels possibles efectes secundaris, com la dissociació i la sedació. La ketamina es pot administrar mitjançant infusió intravenosa (IV), injecció intramuscular (IM), aerosol intranasal o pastilles orals, fet que la fa àmpliament accessible en clíniques certificades. A Clínica Synaptica, oferim ketamina IM, ja que creiem que lexperiència psicodèlica és una part fonamental del procés.
La psilocibina, el compost psicodèlic dels bolets màgics, està classificada com a substància il·legal a Espanya. Per tant, no se’n permet l’ús fora dels assaigs clínics oficials o d’entorns personals despenalitzats. La manca d’una legalització generalitzada limita la disponibilitat de la psilocibina, tot i que les investigacions en curs i els canvis normatius aplanen el camí per a un ús terapèutic més ampli.
Mecanismes d’acció
La ketamina i la psilocibina actuen a través de vies farmacològiques diferents, cosa que influeix en els seus efectes terapèutics. La ketamina, un anestèsic dissociatiu sintètic desenvolupat el 1962, actua principalment sobre el sistema glutamatèrgic del cervell bloquejant els receptors NMDA. Aquesta acció augmenta els nivells de glutamat, cosa que promou la neuroplasticitat i alleuja ràpidament els símptomes de la depressió i les tendències suïcides. Els seus efectes es descriuen sovint com una desconnexió temporal de la realitat, cosa que fomenta un estat dissociatiu que pot oferir noves perspectives sobre els reptes emocionals.
La psilocibina, un compost psicodèlic natural que es troba en certs fongs, es metabolitza a l’organisme en psilocina, que actua com a agonista dels receptors de serotonina, dirigint-se especialment als receptors 5-HT2A i 5-HT2C. Això imita la serotonina, cosa que provoca una alteració de la percepció, l’estat d’ànim i la cognició. Tot i actuar a través d’aquestes vies diferents, es creu que les dues substàncies augmenten la neuroplasticitat, fomentant l’obertura emocional i facilitant una experiència introspectiva i espiritualment rica.
Aplicacions terapèutiques
Tant la ketamina com la psilocibina s’han mostrat prometedores en el tractament de trastorns de salut mental, especialment la depressió resistent al tractament (TRD), l’ansietat i els trastorns relacionats amb el trauma. La ketamina ha estat àmpliament estudiada pels seus ràpids efectes antidepressius, que de vegades proporcionen alleujament en qüestió d’hores, cosa que la converteix en una opció valuosa per a persones amb idees suïcides agudes o trastorn depressiu més gran. També es fa servir per al dolor crònic i els trastorns per consum de substàncies, amb efectes que solen durar fins a una setmana després d’una sola dosi.
La psilocibina, per la seva banda, s’ha investigat principalment per a la depressió i l’ansietat al final de la vida, i els estudis demostren canvis positius sostinguts a l’estat d’ànim i la cognició que poden durar mesos després d’una sola sessió. Ambdues substàncies poden promoure avenços emocionals, cosa que les fa eficaces per a afeccions com el trastorn per estrès posttraumàtic (TEPT), el trastorn obsessiu-compulsiu (TOC) i l’addicció. Tot i això, a causa de la seva legalitat i facilitat d’ús, la ketamina compta amb una major quantitat d’evidència sobre el seu ús en aquests altres trastorns.
Seguretat i efectes secundaris
Tant la ketamina com la psilocibina tenen perfils de seguretat favorables quan s’administren en entorns controlats, però comporten riscos diferents. Els efectes secundaris de la ketamina inclouen augment de la pressió arterial, canvis en la freqüència cardíaca i, en casos rars, nàusees. L’abús perllongat o recreatiu pot provocar problemes de bufeta o deteriorament cognitiu, i el potencial per crear hàbit requereix una supervisió acurada. Tot i això, la ketamina no afecta la funció respiratòria, per la qual cosa és segura per a ús mèdic sota supervisió.
La psilocibina no és addictiva i té baixa toxicitat, però els seus efectes psicològics poden ser intensos, cosa que pot provocar ansietat o experiències difícils, especialment en persones amb antecedents d’esquizofrènia o altres trastorns psicòtics. Els efectes secundaris físics poden incloure nàusees, dilatació de les pupil·les i canvis en la freqüència cardíaca o la pressió arterial.
Experiència de l’usuari i estructura de la sessió
L’experiència terapèutica de la ketamina i la psilocibina difereix significativament. Les sessions de ketamina, que duren entre 30 i 150 minuts, solen fer-se en entorns clínics amb una preparació mínima. Els pacients poden experimentar un estat dissociatiu, sovint descrit com una sensació de distanciament o unitat, els efectes dels quals es manifesten en 10 minuts. La recuperació després de la sessió és ràpida, cosa que permet als pacients reprendre les activitats normals en qüestió d’hores.
La teràpia amb psilocibina, que dura entre 4 i 8 hores, requereix un entorn estructurat amb fases de preparació i integració. L’experiència sol incloure imatges visuals vívides, introspecció emocional i una sensació de connexió, i els efectes arriben al punt àlgid al cap de 20-40 minuts.
Triar la teràpia adequada
La decisió entre la teràpia amb ketamina i la teràpia amb psilocibina depèn de les necessitats individuals, de l’estat de salut i dels objectius del tractament. La ketamina és ideal per als que busquen alleugeriment de la depressió aguda o els pensaments suïcides en un entorn mèdic controlat. La seva durada menor i el seu estatus legal la fan més accessible per a una intervenció immediata. La psilocibina requereix actualment l’accés a entorns basats en la investigació, com ara els estudis clínics.
La ketamina i la psilocibina representen fronteres prometedores en el tractament de la salut mental, ja que ofereixen efectes ràpids i transformadors per a afeccions com ara la depressió, l’ansietat i el trastorn d’estrès posttraumàtic. A Clínica Synaptica, fomentem la presa de decisions informades i l’orientació professional per abordar aquestes teràpies de manera segura i eficaç. Creiem que oferim un entorn ideal per obtenir els màxims beneficis de la psicoteràpia assistida amb ketamina, i esperem que aquest servei transformador pugui estar més àmpliament disponible a tot Espanya i Europa.
