La ketamina per a la prevenció del suïcidi

La ideació suïcida, el seu impacte i tractament

Avui dia el suïcidi és la quarta causa de mort entre els joves de 15 a 29 anys mundialment¹. Gairebé 800.000 persones moren arreu del món cada any a causa d’això, i molts més duen a terme un o més intents de suïcidi. A Espanya, el suïcidi és la primera causa de mort entre joves a causa de causes externes². L’estigma que l’envolta vol dir que molts amagaran l’anomenada ideació suïcida, és a dir, els pensaments i la planificació al voltant del suïcidi. Tot i que la ideació suïcida no sempre condueix a l’acció en si, és indiscutible que comporta un gran risc que només s’incrementa amb el temps. Per això és vital la detecció primerenca i el tractament ràpid per a la seva prevenció, així com desestigmatitzar-ne la discussió en la vida diària.

La ideació suïcida no sempre ve en conjunt amb un diagnòstic de depressió o una altra malaltia, però sí que sol cocórrer-hi. Un possible tractament és l’ús d’antidepressius, però un dels problemes més grans que trobem aquí és la seva lenta actuació: triguen diverses setmanes a fer efecte. També és comú haver de provar diversos tipus abans de trobar l’adequat, temps durant el qual el risc de suïcidi pot ser alt. Estadísticament, també hi ha evidència cap a un risc més gran de suïcidi per a aquells menors de 25 anys que són receptats amb antidepressius de tipus ISRS³. Addicionalment, els antidepressius no es recomanen per a tot tipus de pacients, per exemple, aquells amb trastorn bipolar. La teràpia parlada també sol ser dajuda, però ens trobem amb el mateix problema: no és dacció immediata, i sovint amb la ideació suïcida no tenim massa temps.

Per això cal un mètode que actuï ràpidament, i la ketamina és un potencial candidat que ha mostrat canvis importants des de les primeres hores d’administració. Encara que l’esketamina o S-ketamina, un fàrmac modificat de la ketamina per ser administrat intranasalment, també ha mostrat bons resultats en pacients amb depressió, l’evidència apunta cap a un impacte notablement més gran de la ketamina racèmica, típicament administrada de manera intravenosa, a la reducció d’ideació suïcida⁴.

L’evidència

Un estudi realitzat per Abbar i col·laboradors⁵, publicat el 2022, investiga l’efecte de la ketamina en la ideació suïcida durant les sis primeres setmanes després de l’administració. A través de set hospitals a França, van reclutar un total de 156 participants diagnosticats amb trastorn bipolar, depressió o altres trastorns psiquiàtrics (com a estrès posttraumàtic o trastorn d’ansietat generalitzada). Van ser dividits en dos grups de manera aleatòria: uns van rebre una infusió de ketamina intravenosa, administrada dues vegades en un espai de 24 hores, mentre que el segon grup va rebre el placebo, una solució salina també administrada de manera intravenosa. Va ser un estudi doble-cec. Es van fer diversos seguiments al llarg de les setmanes següents, durant les quals també va prosseguir la cura habitual dels pacients (com visites a l’hospital, psicoteràpia i avaluacions amb família).

Es va trobar que un 63% de pacients va arribar a experimentar completa remissió de símptomes en 3 dies, davant del 31% amb el placebo. El 43% va tenir remissió completa només després de 2 hores, i no hi va haver cap augment en la ideació suïcida després de l’administració de la ketamina. Distingint entre els tres grups explorats, es va detectar la millor millora en el grup amb trastorn de personalitat bipolar, destacant també l’absència de canvis d’humor durant els dies de tractament. La millora va ser força menys significativa per al grup diagnosticat amb altres trastorns, però l’heterogeneïtat del grup pot haver causat resultats dispars. Una exploració més exhaustiva i específica als altres trastorns seria necessària per determinar si la ketamina és efectiva en el tractament.

Sorprenentment, considerant l’àmplia evidència en el tractament de la depressió, el grup diagnosticat amb aquest trastorn no va experimentar una millora significativa en la ideació suïcida. Els autors aquí ressalten que aquest grup va ser el més sensible al placebo (els que van experimentar més millora amb ell) i per tant l’anàlisi pot no haver estat prou sensible per detectar una diferència específica entre placebo i ketamina. També hi ha evidència que els pacients amb depressió, sobretot quan és depressió resistent al tractament, requereixen més sessions per experimentar remissió completa.

Encara que no es coneix el mecanisme exacte a través del qual té efecte la ketamina, s’ha associat nivells de dolor o patiment psicològic a la ideació suïcida (el patiment psicològic pot ser causat per alguna cosa com la pèrdua d’algú proper, mentre que molts trastorns vénen acompanyats de dolor psicològic sense cap raó aparent), i per tant s’ha postulat que l’efecte analgèsic de la ketamina redueix aquest dolor mental. Hi ha qui suggereix que la ketamina a la depressió pot involucrar el sistema opioide, encara que aquesta opinió és altament debatuda. En futurs posts explorarem les teories actuals i l’evidència sobre els mecanismes d’acció de la ketamina al nostre cos i ment. Així com amb la depressió, és vital continuar estudiant l’efecte de la ketamina a la ideació suïcida a llarg termini, amb seguiments al llarg dels anys avaluant recaigudes i explorant l’ús de dosis de manteniment. Tot i això, és indiscutible que la ketamina pot ser de gran utilitat per al tractament de la ideació suïcida i la prevenció del suïcidi, especialment per a poblacions d’alt risc com aquells diagnosticats amb trastorn bipolar.

Referències

• World Health Organization: WHO. Suicidio [Internet]. Who.int. World Health Organization: WHO; 2021. Available from: https://www.who.int/es/news-room/fact-sheets/detail/suicide

• Suicidios en adolescentes en España: factores de riesgo y datos [Internet]. Save the Children. 2022. Available from: https://www.savethechildren.es/actualidad/suicidios-adolescentes-espana-factores-riesgo-datos

• Kennedy SH, Lam RW, McIntyre RS, Tourjman SV, Bhat V, Blier P, et al. Canadian Network for Mood and Anxiety Treatments (CANMAT) 2016 clinical guidelines for the management of adults with major depressive disorder: Section 3. Pharmacological Treatments. Can J Psychiatry [Internet]. 2016;61(9):540–60. Available from: http://dx.doi.org/10.1177/0706743716659417

• Siegel AN, Di Vincenzo JD, Brietzke E, Gill H, Rodrigues NB, Lui LMW, et al. Antisuicidal and antidepressant effects of ketamine and esketamine in patients with baseline suicidality: A systematic review. J Psychiatr Res [Internet]. 2021;137:426–36. Available from: http://dx.doi.org/10.1016/j.jpsychires.2021.03.009

• Abbar M, Demattei C, El-Hage W, Llorca P-M, Samalin L, Demaricourt P, et al. Ketamine for the acute treatment of severe suicidal ideation: double blind, randomised placebo controlled trial. BMJ [Internet]. 2022;e067194. Available from: http://dx.doi.org/10.1136/bmj-2021-067194