La psilocibina és un compost químic que es troba en algunes varietats de bolets1. Es considera una “droga clàssica” i ha estat utilitzada durant segles per grups indígenes nadius d’Amèrica Central per facilitar experiències espirituals i rituals religiosos 2,3. Recentment, també s’ha trobat a Espanya un mural rupestre d’aproximadament 6000 anys d’antiguitat que representa les propietats al·lucinògenes dels fongs, i se n’han trobat d’altres al continent africà 4, evidenciant l’ús històric mundial d’aquesta substància.
Efectes i ús terapèutic
Si ens fixem en alguns dels efectes subjectius de la psilocibina, aquesta substància sol produir canvis en la percepció visual i sensorial, alteracions en el sentit del temps, el pensament i l’estat d’ànim, així com sinestèsia i il·lusions 5. Aquests efectes solen estar relacionats amb experiències místiques o espirituals, que poden implicar sentiments de connexió amb l’univers i amb els altres, experiències de profunda bellesa i amor, i altres experiències d’aquest tipus que estan íntimament relacionades amb una perspectiva vital positiva 6. També hi ha evidència que la psilocibina augmenta la connexió emocional amb un mateix, el benestar psicològic, l’empatia i la satisfacció amb la vida 6,7.
Recentment, l’interès per aquesta substància ha augmentat a causa dels prometedors resultats en la reducció dels símptomes de diversos trastorns mentals, com ara la depressió, l’ansietat, el trastorn obsessivocompulsiu, així com la reducció de l’ansietat relacionada amb el procés de dol . També hi ha evidències de reducció de comportaments addictius, especialment pel que fa a l’alcohol i al tabac 8,9,10.
A més d’això, un estudi del 2012 de Carhart-Harris i col·laboradors 11 va utilitzar imatges de ressonància magnètica per demostrar que la psilocibina sembla augmentar l’activitat neuronal dels individus, ampliant la connectivitat de zones del cervell que normalment no estan en contacte entre si. Això indueix estats temporals de neuroplasticitat al cervell, cosa que porta els subjectes a ser més receptius no només a certes funcions cognitives, sinó també al contingut de la psicoteràpia.
És important destacar que el mode d’ús de la psilocibina és rellevant a l’hora de considerar-ne els possibles beneficis. Els anomenats «mals viatges» poden provocar efectes negatius duradors 12 si no s’integren adequadament, i el mètode avui dia popularitzat de la «microdosificació», que consisteix a prendre quantitats molt petites cada pocs dies (en teoria, la dosi hauria de ser prou petita per no provocar cap efecte psicodèlic notable) no mostra cap evidència fiable fins al moment 13. D’altra banda, diversos estudis demostren que fins i tot una sessió amb psilocibina en dosis més altes pot tenir efectes positius duradors 14,15,16,17 , cosa que mostra l’impacte que aquest tipus de psicoteràpia podria aportar a l’assistència sanitària si es contrasta amb l’ús a llarg termini dels antidepressius, als quals moltes persones ni tan sols responen adequadament. En combinació amb un programa psicoterapèutic, la psilocibina podria aportar innombrables beneficis al context clínic.
Situació legal
Als Estats Units, la psilocibina es troba actualment a la fase 3 d’assajos clínics per al tractament de la depressió resistent, cosa que significa que està en una fase d’avaluació molt avançada abans de la seva aprovació oficial per a aquest tractament. A Europa, COMPASS ha publicat recentment el seu estudi de fase 2b, les principals troballes sent una ràpida reducció dels símptomes depressius després d’una única dosi de la substància, amb un manteniment positiu després de 12 setmanes 18 .
Tot i el seu creixent interès científic i terapèutic, l’ús de la psilocibina continua sent il·legal a la majoria dels països, entre ells l’Estat espanyol. Segons la legislació vigent, aquesta substància continua estant classificada com a substància prohibida 19. Encara que hi ha un debat creixent sobre l’interès de revisar la legislació sobre substàncies psicodèliques, actualment és il·legal i inaccessible per al seu ús clínic i recreatiu al país.
Per aquesta raó, a Clínica Synaptica no utilitzem ni oferim teràpia assistida amb psilocibina ni altres tractaments amb psilocibina. Ens comprometem a difondre el coneixement actual sobre els seus beneficis terapèutics, i a seguir de prop els avenços científics i els canvis legislatius, però fins que les lleis ho permetin, lamentablement, no formen part dels nostres serveis.
References
1. Reiff, C. M., Richman, E. E., Nemeroff, C. B., Carpenter, L. L., Widge, A. S., … Rodriguez, C. I. (2020). Psychedelics and Psychedelic-Assisted Psychotherapy. American Journal of Psychiatry, appi.ajp.2019.1. doi:10.1176/appi.ajp.2019.19010035
2. Nichols, D. E. (2016). Psychedelics. Pharmacological Reviews, 68(2), 264–355. doi:10.1124/pr.115.011478
3. Samorini, G. (2019). The oldest archeological data evidencing the relationship of Homo sapiens with psychoactive plants: A worldwide overview. Journal of Psychedelic Studies, 3, 1-18. https://doi.org/10.1556/2054.2019.008
4. Earliest evidence for magic mushroom use in Europe [Internet]. New Scientist. 2011. Available from: https://www.newscientist.com/article/mg20928025-400-earliest-evidence-for-magic-mushroom-use-in-europe/
5. Passie, T., Seifert, J., Schneider, U., & Emrich, H. M. (2002). The pharmacology of psilocybin. Addiction Biology, 7(4), 357–364. doi:10.1080/1355621021000005937
6. Griffiths, R., Richards, W., Johnson, M., McCann, U., & Jesse, R. (2008). Mystical-type experiences occasioned by psilocybin mediate the attribution of personal meaning and spiritual significance 14 months later. Journal of Psychopharmacology, 22(6), 621–632. doi:10.1177/0269881108094300
7. Lutkajtis, A., & Evans, J. (2023). Psychedelic integration challenges: Participant experiences after a psilocybin truffle retreat in the Netherlands. Journal of Psychedelic Studies, 6(3), 211-221. https://doi.org/10.1556/2054.2022.00232
8. Carhart-Harris, R.L., Bolstridge, M., Day, C.M.J., et al. (2018). Psilocybin with psychological support for treatment-resistant depression: six-month follow-up. Psychopharmacology, 235, 399–408. https://doi.org/10.1007/s00213-017-4771-x
9. Breeksema, J. J., Niemeijer, A. R., Krediet, E., et al. (2020). Psychedelic Treatments for Psychiatric Disorders: A Systematic Review and Thematic Synthesis of Patient Experiences in Qualitative Studies. CNS Drugs, 34(9), 925–946. https://doi.org/10.1007/s40263-020-00748-y
10. Wheeler, S. W., & Dyer, N. L. (2020). A systematic review of psychedelic-assisted psychotherapy for mental health: An evaluation of the current wave of research and suggestions for the future. Psychology of Consciousness: Theory, Research, and Practice, 7(3), 279–315. https://doi.org/10.1037/cns0000237
11. Carhart-Harris, R. L., Erritzoe, D., Williams, T., et al. (2012). Neural correlates of the psychedelic state as determined by fMRI studies with psilocybin. Proceedings of the National Academy of Sciences of the United States of America, 109(6), 2138–2143.
12. Bienemann B, Ruschel NS, Campos ML, Negreiros MA, Mograbi DC. Self-reported Negative Outcomes of Psilocybin users: a Quantitative Textual Analysis. Carrà G, editor. PLoS ONE. 2020 Feb 21;15(2).
13. Marschall J, Fejer G, Lempe P, Prochazkova L, Kuchar M, Hajkova K, et al. Psilocybin microdosing does not affect emotion-related symptoms and processing: A preregistered field and lab-based study. Journal of Psychopharmacology. 2021 Dec 17;36(1):97–113.
14. Goodwin, G. M. et al. Single-dose psilocybin for a treatment-resistant episode of major depression. N. Engl. J. Med. 387, 1637–1648 (2022).
15. Raison, C. L. et al. Single-dose psilocybin treatment for major depressive disorder: a randomized clinical trial. JAMA 330, 843–853 (2023).
16. Carhart-Harris, R. et al. Trial of psilocybin versus escitalopram for depression. N. Engl. J. Med. 384, 1402–1411 (2021).
17. Bogenschutz, M. P. et al. Percentage of heavy drinking days following psilocybin-assisted psychotherapy vs placebo in the treatment of adult patients with alcohol use disorder: a randomized clinical trial. JAMA Psychiatry 79, 953–962 (2022).
18. COMPASS Pathways. (2022). Interim review: Psilocybin therapy for treatment-resistant depression (Version 15.05). COMPASS Pathways. Disponible en: https://compasspathways.com/wp-content/uploads/2022/11/Compass_Interim-Review_20221031_v15.05.pdf
19. Observatorio Español de las Drogas y las Adicciones (OEDA). (2022). Informe sobre el estado de las drogas en España. Ministerio de Sanidad. Disponible en: https://pnsd.sanidad.gob.es
