El dol per la pèrdua d’un ésser estimat és un procés natural i universal, influït per factors personals, socials i culturals, que el converteixen en una experiència única, personal i intransferible. La dificultat per acceptar la pèrdua i el deteriorament del benestar personal i social són característiques freqüents dels processos de dol (Rosner et al., 2021). Tot i que, en la majoria de la població, el dolor agut tendeix a disminuir amb el temps, al voltant d’un 10% continua experimentant dificultats significatives mesos després de la pèrdua (Lundorff et al., 2017).
Actualment, el Dol Prolongat és reconegut com una condició clínica a l’última versió de la Classificació Internacional de Malalties (CIM-11). Aquesta afectació es caracteritza per:
(1) angoixa de separació, manifestada en una resposta persistent d’enyorança i preocupació;
(2) reactivitat emocional intensa, que pot incloure ira, negació, culpa, insensibilitat emocional, sensació de buit o evitació; i
(3) un deteriorament funcional significatiu (Eisma, 2023; Shevlin et al., 2023). Per ser diagnosticat, aquests símptomes han de presentar-se en un grau sever durant, com a mínim, sis mesos després de la pèrdua (OMS, 2022).
Els estudis de metaanàlisi recents han demostrat que la teràpia psicològica té una eficàcia moderada en el tractament del dol (Komischke-Konnerup et al., 2024; Johannsen et al., 2019). A més, encara no hi ha evidència sobre l’efectivitat de cap fàrmac per si sol, inclosos els antidepressius (Shear et al., 2016; Bui et al., 2012). Davant d’aquestes limitacions en les eines terapèutiques disponibles fins ara, han sorgit noves aproximacions per abordar el dol prolongat, entre les quals destaca la teràpia assistida amb psicodèlics o teràpia psicodèlica.
En els últims anys, diversos estudis han assenyalat el potencial de les substàncies psicodèliques per facilitar l’acceptació de la irreversibilitat de la mort i promoure la continuïtat del vincle amb l’ésser estimat (Gowda et al., 2016; Low et al., 2023; González et al., 2019; 2020). Aquesta evidència preliminar ha portat grans institucions com la Johns Hopkins University (EUA), la Queensland University (Austràlia) o la Fundació Beckley Med (Espanya) a realitzar estudis clínics sobre la teràpia assistida amb psicodèlics en els processos de dol, amb resultats prometedors que difícilment s’assoleixen amb la teràpia estàndard.
L’efecte terapèutic dels psicodèlics en el dol, i en particular de la teràpia assistida amb ketamina (KAP), es basa en diferents nivells d’evidència:
Neurobiològicament, la ketamina promou la neurogènesi, la plasticitat neuronal i la metaplasticitat (Deyama et al., 2023; Nardou et al., 2023), especialment en àrees com l’escorça prefrontal i l’hipocamp, que tenen un paper clau en l’aprenentatge, la regulació emocional i el comportament social. Aquest període de neuroplasticitat, conegut com a “període crític”, comença poques hores després de l’administració i s’estén durant diversos dies. Aquesta finestra temporal afavoreix l’aprenentatge, la flexibilitat psicològica, la reestructuració cognitiva i l’adopció de nous patrons de comportament (Gorman et al., 2021; Luoma et al., 2019), convertint-se en un moment especialment fèrtil per aprofundir en un procés de psicoteràpia.
A més, l’efecte terapèutic de la ketamina en els processos de dol també pot enriquir-se amb l’experiència fenomenològica durant l’estat modificat de consciència induït pel fàrmac (Low et al., 2023). Igual que altres substàncies psicodèliques, la ketamina s’ha associat amb experiències d’acceptació, reavaluació d’esdeveniments difícils i experiències místiques (Gowda et al., 2016). La informació que emergeix durant les experiències induïdes per la ketamina o altres psicodèlics pot oferir noves perspectives que permetin transformar narratives desadaptatives sobre un mateix i sobre l’ésser estimat (Carhart-Harris et al., 2019; Hartogsohn et al., 2018), així com les creences ontològiques que sostenen la nostra comprensió de la vida i la mort (Timmerman et al., 2021).
Per tant, el coneixement científic més avançat sembla indicar que el procés de psicoteràpia assistida amb psicodèlics (PAT), inclosa la teràpia assistida amb ketamina (KAP), podria ajudar a aprofundir i enriquir les aproximacions terapèutiques més eficaces que tenim fins avui per al tractament del dol prolongat.
Referències
Rosner R, Comtesse H, Vogel A, Doering BK. Prevalence of prolonged grief disorder. J Affect Disord. 2021 May 15;287:301-307. doi: 10.1016/j.jad.2021.03.058. Epub 2021 Mar 26. PMID: 33812243.
Lundorff M, Holmgren H, Zachariae R, Farver-Vestergaard I, O’Connor M. Prevalence of prolonged grief disorder in adult bereavement: A systematic review and meta-analysis. J Affect Disord. 2017 Apr 1;212:138-149. doi: 10.1016/j.jad.2017.01.030. Epub 2017 Jan 23. PMID: 28167398.
World Health Organization. International statistical classification of diseases and related health problems. (2022). Available online at: https://icd.who.int/browse11/l-m/ en#/ (Acceso Marzo 4, 2025).
Komischke-Konnerup KB, Zachariae R, Boelen PA, Marello MM, O’Connor M. Grief-focused cognitive behavioral therapies for prolonged grief symptoms: A systematic review and meta-analysis. J Consult Clin Psychol. 2024 Apr;92(4):236-248. doi: 10.1037/ccp0000884. PMID: 38573714.
Johannsen M, Damholdt MF, Zachariae R, Lundorff M, Farver-Vestergaard I, O’Connor M. Psychological interventions for grief in adults: A systematic review and meta-analysis of randomized controlled trials. J Affect Disord. 2019 Jun 15;253:69-86. doi: 10.1016/j.jad.2019.04.065. Epub 2019 Apr 10. PMID: 31029856.
Shear MK, Reynolds CF 3rd, Simon NM, Zisook S, Wang Y, Mauro C, Duan N, Lebowitz B, Skritskaya N. Optimizing Treatment of Complicated Grief: A Randomized Clinical Trial. JAMA Psychiatry. 2016 Jul 1;73(7):685-94. doi: 10.1001/jamapsychiatry.2016.0892. PMID: 27276373; PMCID: PMC5735848.
Bui E, Nadal-Vicens M, Simon NM. Pharmacological approaches to the treatment of complicated grief: rationale and a brief review of the literature. Dialogues Clin Neurosci. 2012 Jun;14(2):149-57. doi: 10.31887/DCNS.2012.14.2/ebui. PMID: 22754287; PMCID: PMC3384443.
Gowda MR, Srinivasa P, Kumbar PS, Ramalingaiah VH, Muthyalappa C, Durgoji S. Rapid Resolution of Grief with IV Infusion of Ketamine: A Unique Phenomenological Experience. Indian J Psychol Med. 2016 Jan-Feb;38(1):62-4. doi: 10.4103/0253-7176.175121. PMID: 27011405; PMCID: PMC4782448.
Low F, Earleywine M. Psychedelic Experiences After Bereavement Improve Symptoms of Grief: The Influence of Emotional Breakthroughs and Challenging Experiences. J Psychoactive Drugs. 2024 Jul-Aug;56(3):316-323. doi: 10.1080/02791072.2023.2228303. Epub 2023 Jun 21. PMID: 37343940.
González D, Cantillo J, Pérez I, Farré M, Feilding A, Obiols JE, Bouso JC. Therapeutic potential of ayahuasca in grief: a prospective, observational study. Psychopharmacology (Berl). 2020 Apr;237(4):1171-1182. doi: 10.1007/s00213-019-05446-2. Epub 2020 Jan 14. PMID: 31938878; PMCID: PMC7113212.
González D, Carvalho M, Cantillo J, Aixalá M, Farré M. Potential Use of Ayahuasca in Grief Therapy. Omega (Westport). 2019 Aug;79(3):260-285. doi: 10.1177/0030222817710879. Epub 2017 May 30. PMID: 28556759.
Deyama S, Kaneda K. Role of neurotrophic and growth factors in the rapid and sustained antidepressant actions of ketamine. Neuropharmacology. 2023 Feb 15;224:109335. doi: 10.1016/j.neuropharm.2022.109335. Epub 2022 Nov 17. PMID: 36403852.
Nardou R, Sawyer E, Song YJ, Wilkinson M, Padovan-Hernandez Y, de Deus JL, Wright N, Lama C, Faltin S, Goff LA, Stein-O’Brien GL, Dölen G. Psychedelics reopen the social reward learning critical period. Nature. 2023 Jun;618(7966):790-798. doi: 10.1038/s41586-023-06204-3. Epub 2023 Jun 14. PMID: 37316665; PMCID: PMC10284704.
Gorman I, Nielson EM, Molinar A, Cassidy K, Sabbagh J. Psychedelic Harm Reduction and Integration: A Transtheoretical Model for Clinical Practice. Front Psychol. 2021 Mar 15;12:645246. doi: 10.3389/fpsyg.2021.645246. PMID: 33796055; PMCID: PMC8008322.
Luoma, J. B., Sabucedo, P., Eriksson, J., Gates, N., & Pilecki, B. C. (2019). Toward a contextual psychedelic-assisted therapy: perspectives from acceptance and commitment therapy and contextual behavioral science. Journal of Contextual Behavioral Science, 14, 136-145.
Carhart-Harris RL, Friston KJ. REBUS and the Anarchic Brain: Toward a Unified Model of the Brain Action of Psychedelics. Pharmacol Rev. 2019 Jul;71(3):316-344. doi: 10.1124/pr.118.017160. PMID: 31221820; PMCID: PMC6588209.
Hartogsohn I. The Meaning-Enhancing Properties of Psychedelics and Their Mediator Role in Psychedelic Therapy, Spirituality, and Creativity. Front Neurosci. 2018 Mar 6;12:129. doi: 10.3389/fnins.2018.00129. PMID: 29559884; PMCID: PMC5845636.
Timmermann C, Kettner H, Letheby C, Roseman L, Rosas FE, Carhart-Harris RL. Psychedelics alter metaphysical beliefs. Sci Rep. 2021 Nov 23;11(1):22166. doi: 10.1038/s41598-021-01209-2. PMID: 34815421; PMCID: PMC8611059.
