Cuando nada más funciona: la ketamina para la depresión resistente al tratamiento

abril 29, 2024
Artículos

Revisado y aprobado por Clínica Synaptica

Escrito por:

Marta Martín Islas

Què és la depressió resistent al tractament?

El trastorn depressiu més gran és un dels problemes psicològics més comuns avui dia. Es pot presentar pràcticament a qualsevol edat, en qualsevol cultura o context I, encara que hi ha factors que en fan un de més vulnerable, la depressió no és una cosa que es pugui reduir a una raó concreta. És per tant un trastorn que no coneix barreres, I pot arribar a ser molt debilitant, causant baixes laborals, hospitalitzacions I, a la llarga, molt de patiment per a pacients I els seus familiars.

Tot I que la salut mental cada cop rep més atenció, és encara una àrea de la salut pública que demana una millora. Aquí a Espanya s’estima que hi ha 6 psicòlegs per cada 100.000 habitants al servei de salut pública1, una xifra indicativa de la insuficiència de la cura en aquest àmbit. Els pacients han d’esperar mesos per a una cita, I sovint es veuen forçats a acudir a cites privades, una impossibilitat econòmica per a molts.

S’estima que un 70% de pacients amb trastorn depressiu més gran no arriben a remissió (completa absència de símptomes). Entre aquests, un 20% poden respondre al tractament (reducció de símptomes) mentre que un 50% no responen per res I han de provar un altre tractament2. Tot I que la reducció de símptomes és sempre un bon senyal, l’objectiu del tractament és arribar a la remissió, ja que la simptomatologia residual dificulta la vida diària I es pot convertir en depressió crònica. Quan un pacient no respon a dos tractaments diferents al llarg d’un any, se sol definir com a depressió resistent al tractament (tot I que el consens en aquesta definició encara no és global I es poden trobar variacions). Això comporta mesos I mesos provant diferents medicacions. Sol ser molt costós, pot arribar a temps dinternació a lhospital, I causa un gran patiment per al pacient. Afortunadament, la ketamina ha mostrat tenir alta efectivitat en aquesta població. Aquí avaluarem una mica d’aquesta evidència a favor seu.

L’evidència

Un estudi publicat molt recentment per Oliver I els seus col·laboradors3 (2022) fa un seguiment de 424 pacients diagnosticats amb depressió resistent al tractament al llarg de diversos anys (entre novembre 2017 I maig 2021). Entre aquests, molts també patien ideació suïcida I trastorn d’ansietat generalitzada. Aquests pacients van fer 6 sessions on es va administrar ketamina intravenosa al llarg de 21 dies. Depenent de la resposta clínica, també es van realitzar dosis de manteniment al llarg dels mesos següents.

Per fer el seguiment es van administrar dos qüestionaris: el qüestionari sobre la salut del pacient-9 (PHQ-9 per les sigles en anglès)4 I l’escala del trastorn d’ansietat generalitzada (GAD-7, conegut així per les sigles en anglès) 5. Aquests qüestionaris es van administrar abans de començar el tractament, I de nou diverses vegades al llarg de les sessions I els anys següents. Amb el PHQ-9, es va detectar remissió de símptomes depressius després de 6 setmanes per al 20% dels pacients, I un 50% addicional va obtenir una reducció de simptomatologia important. El nombre de pacients amb remissió va augmentar amb les dosis de manteniment. Addicionalment, la meitat dels pacients amb ideació suïcida van experimentar completa remissió després de les primeres 6 infusions, I hi va haver un 30% de reducció de simptomatologia d’ansietat (GAD-7).

Els autors apunten que hi ha força variabilitat en el nivell de resposta dels pacients, però que hi ha alt benefici en continuar amb les sessions de ketamina després de les 6 tradicionalment administrades. També assenyalen que, si els pacients mostren un bon nivell de resposta, però encara no han arribat a remissió després de 10 sessions, pot ser útil continuar el tractament. Tot I això, si el nivell de resposta no ha estat bo durant aquestes primeres deu sessions, no és recomanable seguir amb el tractament.

No van trobar cap efecte d’edat o sexe en la resposta al tractament, és a dir, no hi va haver resposta millor depenent d’aquestes variables. D’al’ra banda, la investigació sí que va trobar millor resposta al tractament per a aquells amb més severitat de simptomatologia al començament de l’estudi. Futurs estudis podrien investigar possibles efectes d’altres variables, com ara el nivell educatiu o socioeconòmic del pacient, per poder determinar si aquests resultats són generalitzables a tota la població.

La gran resposta obtinguda a través de la ketamina per a pacients amb depressió resistent al tractament és una notícia de gran pes. Milers de persones que han patit aquest trastorn durant anys ara podrien tenir accés a un medicament que, amb el seu acompanyament adequat, pot arribar a atorgar-los la pau per la qual han estat lluitant durant tant de temps. És esperançador veure que les portes a l’ús de medicaments alternatius, com la ketamina, a poc a poc s’obren per donar a pas nous tractaments I noves investigacions. Continuarem investigant l´ús d´aquestes substàncies en altres trastorns en futurs posts.