La microdosificació de psicodèlics (consumir dosis subal·lucinògenes de substàncies com la psilocibina o l’LSD) ha guanyat popularitat com una eina potencial per millorar la salut mental, la creativitat i la funció cognitiva. A Clínica Synaptica, reconeixem el creixent interès en aquesta pràctica i ens proposem oferir una visió general clara i basada en l’evidència sobre el seu potencial terapèutic, les consideracions de seguretat i les troballes de la recerca actual, basant-nos en la literatura científica recent.
Què és la microdosificació?
La microdosificació consisteix a consumir petites dosis de psicodèlics, subperceptuals (normalment entre el 5% i el 10% d’una dosi recreativa estàndard), de manera regular, per exemple, cada tres dies o de 2 a 4 vegades per setmana. Entre les substàncies més comunes hi ha la dietilamida de l’àcid lisèrgic (LSD, 5-20 mcg) i la psilocibina (0,1-0,5 g de fongs secs) i, amb menys freqüència, la ketamina, encara que el seu ús en microdosificació està menys estudiat. A diferència de la teràpia psicodèlica de dosi completa, que indueix estats alterats de consciència profunds, la microdosificació cerca proporcionar millores subtils a l’estat d’ànim, la concentració i el benestar emocional sense distorsions perceptives. Popularitzada pel llibre de James Fadiman del 2011, “La guia de l’explorador psicodèlic”, la microdosificació ha adquirit popularitat gràcies a la cobertura mediàtica i als informes anecdòtics, especialment entre professionals que busquen millorar el seu rendiment.
Mecanismes d’acció
Els psicodèlics com la psilocibina i l’LSD actuen principalment com a agonistes dels receptors de la serotonina 5-HT2A, influint en l’estat d’ànim, la cognició i la percepció. Es creu que les microdosis modulen subtilment aquestes vies, reduint potencialment l’activitat de la xarxa neuronal per defecte (RND), associada amb els pensaments autoreferencials i augmentant la connectivitat entre les regions cerebrals. Hi ha estudis que suggereixen que dosis baixes de LSD (5-20 mcg) poden alterar la connectivitat neuronal, la cognició social i la percepció del dolor sense causar canvis perceptius significatius. Les microdosis de psilocibina (0,3-3 mg) poden unir-se als receptors 5-HT2A amb una intensitat mínima, cosa que podria afavorir la regulació emocional i la neuroplasticitat. No obstant això, els mecanismes exactes subjacents a la microdosi continuen sense ser estudiats, i els efectes a llarg termini requereixen més investigació.
Potencial terapèutic per a la depressió i l’ansietat
Recerques recents suggereixen que la microdosificació pot oferir beneficis per a la salut mental, en particular per a la depressió i l’ansietat. Una revisió d’estudis realitzada el 2020 per Kuypers en voluntaris sans i mostres de pacients destaca el potencial terapèutic de la microdosificació de psicodèlics per a la depressió, observant millores en l’estat d’ànim, la regulació emocional i la flexibilitat cognitiva. A més d’aquests efectes positius, en alguns casos, la microdosificació també podria augmentar l’ansietat i els patrons cíclics dels estats d’ànim depressius i eufòrics. L’estudi suggereix que les dosis baixes poden millorar la neuroplasticitat i l’activitat dels receptors de serotonina, cosa que podria ser la base dels efectes antidepressius.
De la mateixa manera, Rootman et al. (2021) van descobrir que els adults que microdosifiquen psicodèlics reporten motivacions relacionades amb la salut, com ara el maneig de la depressió i l’ansietat, i presenten nivells més baixos d’aquests símptomes en comparació dels que no els microdosifiquen. Aquest estudi observacional, amb més de 4.000 participants, suggereix que aquesta pràctica pot millorar el benestar mental, especialment en persones amb problemes de salut mental preexistents. Tot i això, els autors assenyalen que el biaix d’autoselecció i la manca de controls placebo limiten les conclusions definitives.
Beneficis cognitius i motivacionals
La microdosificació també pot millorar les funcions cognitives i la motivació. Higgins et al. (2021) van realitzar estudis preclínics en rates i van descobrir que dosis baixes de psilocibina i ketamina van millorar la motivació i l’atenció en subjectes amb baix rendiment, cosa que suggereix propietats similars a les dels antidepressius. Aquestes troballes coincideixen amb informes anecdòtics de més concentració, creativitat i productivitat en humans que consumeixen microdosificació. Si bé els estudis en humans són menys concloents, aquests resultats preclínics estableixen les bases per comprendre com la microdosificació pot afavorir la resiliència cognitiva i emocional.
Seguretat i efecte placebo
La seguretat és un factor crucial a la microdosificació. Ona i Bouso (2020) van fer una revisió sistemàtica sobre la microdosificació de drogues psicodèliques i van concloure que sembla tenir un perfil de seguretat favorable quan es realitza en entorns controlats. Els efectes secundaris reportats solen ser lleus, incloent-hi lleugers augments d’ansietat, mals de cap o fatiga, especialment si les dosis estan mal calibrades. La revisió emfatitza la importància d’una dosificació precisa i l’orientació professional per minimitzar els riscos, especialment en persones amb antecedents de psicosi o problemes cardiovasculars.
L’efecte placebo també té un paper important en els beneficis percebuts de la microdosificació. Ona i Bouso assenyalen que les expectatives de resultats positius poden amplificar les millores reportades a l’estat d’ànim i la cognició. Estudis controlats, com ara els revisats per Murphy et al. (2024), subratllen això, trobant que, si bé alguns beneficis són estadísticament significatius, la magnitud dels efectes sol ser petita i es pot veure influenciada per les respostes al placebo. Es necessiten més assaigs doble cec controlats amb placebo per distingir els veritables efectes farmacològics de les expectatives.
Evidència i limitacions actuals
Els estudis controlats sobre microdosi continuen sent limitats. La major part de l’evidència prové d’estudis observacionals o autoinformes, que són propensos a biaixos, i la manca d‟aleatorització i grups de control pot complicar les inferències causals. Com destaquen Murphy et al. (2024), de 19 estudis controlats amb placebo revisats fins al 2024, la majoria se centra en la LSD, i només dos van examinar la psilocibina. Les troballes mostren resultats mixtos: les microdosis de LSD (10-20 mcg) alteren la pressió arterial, el son i la connectivitat neuronal, però les dosis repetides sovint no mostren canvis cognitius ni anímics significatius en comparació del placebo. Els estudis sobre la psilocibina són limitats, però suggereixen efectes subtils sobre la cognició i l’activitat cerebral. Si bé la microdosi és prometedora, calen assaigs clínics rigorosos per establir l’eficàcia i els protocols òptims. Els possibles beneficis són difícils de separar del que podrien ser principalment efecte placebo. A més, la variabilitat en els esquemes de dosificació, la puresa de la substància i les respostes individuals compliquen encara més la investigació. Per últim, l’estatus legal de psicodèlics com la psilocibina i l’LSD restringeix els estudis a gran escala, tot i que els esforços de despenalització a diversos llocs com Oregon i Colorado poden facilitar la recerca futura.
L’evidència sobre la microdosificació de ketamina és particularment limitada, ja que encara no s’han publicat estudis amb assaigs clínics en humans, tot i que la ketamina a dosis baixes ha demostrat certs beneficis. A més, a Clínica Synaptica creiem que el model de microdosificació separa encara més el consum d’aquestes substàncies de l’experiència psicodèlica, un risc accentuat per la gran quantitat de companyies farmacèutiques que actualment intenten desenvolupar versions no psicodèliques de totes aquestes substàncies. Si bé reconeixem que l’experiència psicodèlica pot ser esfereïdora i fins i tot perillosa sense l’orientació i el suport adequats, creiem que aquest és un dels aspectes essencials de la teràpia assistida amb psicodèlics. La naturalesa transcendental d‟aquestes experiències amplia i transforma el potencial de creixement i un canvi més permanent. Per això, a Clínica Synaptica treballem amb el model psicodèlic, començant amb dosis baixes per crear una experiència segura i explorant dosis més altes més endavant si cal.
Referència
Kuypers, K. P. (2020). The therapeutic potential of microdosing psychedelics in depression. Therapeutic Advances in Psychopharmacology, 10. https://doi.org/10.1177/2045125320950567
Murphy, R. J., Muthukumaraswamy, S., & De Wit, H. (2024). Microdosing Psychedelics: Current evidence from controlled studies. Biological Psychiatry Cognitive Neuroscience and Neuroimaging, 9(5), 500–511. https://doi.org/10.1016/j.bpsc.2024.01.002
Ona, G., & Bouso, J. C. (2020). Potential safety, benefits, and influence of the placebo effect in microdosing psychedelic drugs: A systematic review. Neuroscience & Biobehavioral Reviews, 119, 194–203. https://doi.org/10.1016/j.neubiorev.2020.09.035
Rootman, J. M., Kryskow, P., Harvey, K., Stamets, P., Santos-Brault, E., Kuypers, K. P. C., Polito, V., Bourzat, F., & Walsh, Z. (2021). Adults who microdose psychedelics report health related motivations and lower levels of anxiety and depression compared to non-microdosers. Scientific Reports, 11(1). , C. J. (2022). The Microdosing Guidebook: A Step-by-Step Manual to Improve Your Physical and Mental Health Through Psychedelic Medicine. Simon and Schuster.
