Articles i teràpies sobre el dol, per entendre com vivim la pèrdua d’un ésser estimat i quan el dolor necessita un acompanyament especialitzat. Aquí recollim continguts sobre el dol complicat, el dol perinatal i el trastorn de dol perllongat, reconegut avui com una condició clínica.
També recollim la recerca sobre la psicoteràpia assistida amb psicodèlics en els processos de dol. Qualsevol tractament es planteja sempre després d’una valoració clínica, amb acompanyament professional i a un ritme que respecti la història de cada persona.
Tractament del dol prolongat a Barcelona amb teràpia assistida amb psicodèlics i psicoteràpia, per a qui sent que el dolor per la pèrdua d’un ésser estimat no s’atenua amb el temps.
Acompanyament especialitzat del dol perinatal a Barcelona amb psicoteràpia assistida amb psicodèlics, per a mares, pares i famílies que afronten la pèrdua d’un nadó.
Un estudi pioner mostra que l’ayahuasca, integrada en un procés psicoterapèutic estructurat, pot alleujar el dol agut i afavorir el creixement posttraumàtic. En una mostra de 84 persones en dol recent, la teràpia assistida amb ayahuasca va reduir significativament la severitat del dol, va millorar la qualitat de vida psicològica i va facilitar una integració més sana del vincle amb el difunt. Els resultats superen els de la psicoterapèutia sola i obren noves vies d’acompanyament comunitari i ritual en context terapèutic segur.
El dol prolongat és una resposta de patiment intens i persistent després de la pèrdua d’un ésser estimat, reconeguda com a diagnòstic clínic a la Classificació Internacional de Malalties (CIE-11). Aquest article analitza els criteris diagnòstics, els límits dels tractaments farmacològics i psicoterapèutics convencionals, i revisa l’evidència emergent sobre la teràpia assistida amb psicodèlics, especialment la ketamina. També es presenta un model d’acompanyament integratiu orientat a facilitar l’acceptació de la pèrdua, la flexibilitat psicològica i la reconstrucció del significat vital.
El dol prolongat és una condició clínica reconeguda a la Classificació Internacional de Malalties (CIM-11) que afecta aproximadament un 10% de les persones després d’una pèrdua significativa. Aquest article revisa els límits de la teràpia convencional i analitza l’evidència emergent sobre la teràpia assistida amb psicodèlics, especialment amb ketamina. S’exploren els seus mecanismes neurobiològics, la finestra de neuroplasticitat i el paper de l’experiència subjectiva en la transformació del dol, a partir de recerques recents en institucions internacionals de referència.