La depressió és una de les causes principals de discapacitat a tot el món, amb uns costos estimats que superen els 600.000 milions d’euros a l’any a Europa (1). A Espanya, l’Estratègia de Salut Mental del Sistema Nacional de Salut (SNS) no es va renovar fins al 2021, després d’una dècada sense actualitzacions. El pla més recent, proposat per al 2025, ha estat objecte d’importants crítiques, especialment a causa de la reducció del nombre de places de formació per a professionals de la salut mental, cosa que ha incrementat inquietuds sobre la capacitat del sistema per satisfer la demanda creixent.
A Clínica Synaptica creiem que hi ha una necessitat tant de polítiques públiques més sòlides com del desenvolupament de tractaments innovadors i basats en l’evidència. Molts pacients continuen experimentant respostes inadequades als antidepressius convencionals, temps d’espera excessivament llargs per rebre atenció i un accés limitat a intervencions especialitzades. Com a resultat, una proporció considerable de persones amb depressió continua sense rebre el tractament adequat, cosa que posa en relleu una llacuna urgent en l’atenció de salut mental actual.
En els darrers anys han començat a sorgir nous enfocaments terapèutics, en particular aquells dirigits al sistema glutamatèrgic. Entre ells hi ha agents com la ketamina i l’òxid nitrós (N₂O), que actuen a través de mecanismes diferents dels antidepressius tradicionals i han demostrat efectes d’acció ràpida en la investigació clínica. Avui ens centrarem en l’òxid nitrós i el paper potencial com a tractament nou per a la depressió.
Què és l’òxid nitrós (gas del riure) i quins efectes té?
L’òxid nitrós (N₂O), conegut comunament com a “gas del riure”, és un compost químic format per nitrogen i oxigen. Va ser sintetitzat per primera vegada el 1772 pel químic anglès Joseph Priestley. Poc després del seu descobriment, els investigadors van observar les seves potents propietats analgèsiques i anestèsiques, cosa que en va suggerir el possible ús en cirurgia. Tot i això, van passar diverses dècades abans que l’òxid nitrós obtingués una acceptació generalitzada dins de la comunitat mèdica. Per contra, el seu ús recreatiu es va popularitzar molt abans, especialment entre les classes altes britàniques a finals del segle XVIII.
L’òxid nitrós s’administra per inhalació i s’absorbeix ràpidament a través dels pulmons al torrent sanguini. Des d’allà, arriba al cervell i al sistema nerviós, on exerceix els efectes. Atès que el cos humà no metabolitza l’òxid nitrós, s’elimina sense canvis a través de l’exhalació.
Els efectes de l’òxid nitrós són de curta durada i solen durar només uns minuts. Els consumidors solen experimentar una breu sensació d’eufòria, relaxació i desinhibició, cosa que explica la seva associació amb el riure. En alguns casos, es poden produir canvis perceptius lleus o al·lucinacions. Els efectes adversos poden incloure nàusees, marejos i mal de cap, especialment en dosis més altes o amb una exposició perllongada.
L’òxid nitrós de grau mèdic es produeix en entorns controlats, tant de laboratori com industrials. També es troba de forma natural a l’atmosfera en petites quantitats, on exerceix un paper en el cicle del nitrogen de la terra.
En l’actualitat, l’òxid nitrós continua sent àmpliament utilitzat a la pràctica clínica, especialment en àmbits com l’atenció d’urgències, l’odontologia, l’obstetrícia i la pediatria, on el seu ràpid inici d’acció i la curta durada el fan especialment útil.
Evidència de la darrera revisió sistemàtica
Un article recent publicat a eBioMedicine (2025) va analitzar les dades de set estudis en què van participar 247 persones diagnosticades amb depressió, incloent trastorn depressiu major, depressió resistent al tractament i depressió bipolar. Els resultats suggereixen que l’òxid nitrós pot produir efectes antidepressius ràpids, sovint poques hores després de la seva administració, cosa que contrasta notablement amb els antidepressius tradicionals, que poden trigar setmanes a mostrar beneficis.
La majoria dels estudis van investigar els efectes d’una sola sessió d’entre 20 i 60 minuts de durada. Els efectes d’una dosi única semblaven assolir el màxim entre 2 i 48 hores després de la sessió, i disminuïen al cap d’una setmana. Això vol dir que el N₂O va tenir efectes antidepressius notables durant dos dies després de la sessió, i fins a una setmana després; tanmateix, amb una sola dosi, aquests efectes semblaven transitoris. Només tres estudis van fer servir un protocol d’administració repetida, però els resultats indiquen un efecte antidepressiu més sostingut amb aquest protocol.
Dos dels estudis van analitzar dues dosis diferents, i els resultats suggereixen una possible resposta dependent de la dosi, ja que les dosis més altes van mostrar una reducció més gran de la simptomatologia depressiva. No obstant això, les dosis més altes també es van associar amb un percentatge més gran d’efectes adversos, com nàusees i marejos. No es van registrar efectes secundaris greus i tots van desaparèixer en menys d’una hora. Això indica que l’òxid nitrós sembla, en general, ben tolerat i que la majoria dels efectes secundaris són lleus i de curta durada.
Tot i això, els autors posen èmfasi que la base d’evidència actual continua sent limitada, ja que consisteix majoritàriament en assajos petits en fase inicial amb dissenys heterogenis. Per tant, calen més estudis a gran escala per determinar les estratègies de dosificació òptimes, la seguretat a llarg termini i com aquest tractament podria integrar-se a la pràctica clínica habitual.
Mecanismes d’acció de l’òxid nitrós a la depressió
Tot i que encara no se sap del tot el mecanisme exacte, es creu que l’òxid nitrós (N₂O) exerceix els seus efectes antidepressius principalment mitjançant el bloqueig dels receptors NMDA dins del sistema glutamatèrgic, de manera similar a la ketamina. Aquesta inhibició activa vies posteriors que potencien la plasticitat sinàptica i augmenten factors com el BDNF, que solen estar reduïts a la depressió.
A més, el N₂O modula els sistemes GABAèrgic i opioide, fet que contribueix als seus efectes ràpids de millora de l’estat d’ànim i ansiolítics. La seva acció general és, per tant, multimodal, i es dirigeix als circuits neuronals implicats en la regulació de l’estat d’ànim d’una manera que difereix dels antidepressius tradicionals, cosa que podria explicar-ne l’inici d’acció ràpid.
Algunes consideracions finals
L’òxid nitrós representa un enfocament prometedor i d’acció ràpida per als pacients amb depressió, especialment aquells que no han respost als tractaments convencionals. Els primers assaigs clínics mostren resultats encoratjadors, i cal continuar investigant per determinar la dosificació òptima i la programació de les sessions. L’òxid nitrós pot oferir diversos avantatges importants pel que fa als tractaments convencionals, ja que en principi no requeriria una dosificació diària. A més, podria oferir avantatges davant d’altres tractaments psicodèlics a causa de la seva curta durada, cosa que faria el tractament més viable econòmicament i més fàcil d’integrar a la vida quotidiana. Des de Clínica Synaptica volem recolzar i fomentar les teràpies innovadores, sempre dins el marc de l’evidència científica i un ús segur i regulat.
Referències
- European Union. Health at a Glance: Europe 2020 State of Health in the EU Cycle. OECD publishing; 2020.
- https://www.eleconomista.es/salud-bienestar/noticias/13296907/04/25/la-gran-olvidada-la-salud-mental-recibe-el-7-de-los-presupuestos.html
- https://www.thelancet.com/journals/ebiom/article/PIIS2352-3964(25)00467-0/fulltext
