Comprendre la psicoteràpia assistida amb MDMA
La MDMA, sintetitzada per primera vegada el 1912, ha passat de ser una substància d’ús recreatiu a convertir-se en objecte d’un creixent interès científic pel seu potencial terapèutic. Descobreix com actua, quin paper té en el tractament del TEPT i quines altres aplicacions clíniques s’estan investigant actualment.
Reconfigurant l’ànima: 5 formes sorprenents en què els psicodèlics transformen qui som
Durant segles vam creure que la personalitat era fixa, gravada a pedra en arribar a l’edat adulta. Una nova revisió sistemàtica —que analitza 48 estudis sobre psilocibina, LSD i ayahuasca— suggereix el contrari: els nostres trets més profunds, des de l’Obertura fins al Neuroticisme, poden ser molt més mal·leables del que pensàvem. Explorem cinc troballes clau de la ciència psicodèlica i les preguntes filosòfiques que plantegen sobre el «jo».
Por, trauma i MDMA
La por és una emoció bàsica que pot protegir-nos o limitar profundament la nostra vida quan queda fixada en forma de trauma o fòbia. En trastorns com el TEPT, els tractaments convencionals mostren una eficàcia limitada, fet que ha impulsat la recerca de noves aproximacions. Aquest article explora la relació entre la por, el cervell i el trauma, i analitza el potencial de la teràpia assistida amb MDMA per reduir la por, facilitar el processament emocional i millorar de manera significativa la qualitat de vida.