Què és la MDMA?
La MDMA (3,4-metilendioximetanfetamina) és un compost sintètic que va ser sintetitzat per primera vegada per Anton Köllisch a Merck l’any 1912. Des del punt de vista farmacològic, la MDMA actua principalment augmentant l’alliberament de serotonina, noradrenalina i dopamina, alhora que n’inhibeix la recaptació (Hagino et al., 2011; Rudnick & Wall, 1992). A més, estimula l’alliberament d’oxitocina, una neurohormona implicada en la vinculació social i l’afiliació interpersonal (Kirkpatrick et al., 2014).
L’interès pel potencial terapèutic de la MDMA va sorgir a finals de la dècada de 1970, quan alguns psicoterapeutes van començar a utilitzar-la com a complement de la psicoteràpia (Passie, 2018). Les primeres observacions clíniques van suggerir que la MDMA facilitava el procés terapèutic en reduir les defenses psicològiques i la por al dany emocional, permetent als pacients abordar amb més obertura emocions i experiències difícils. Els clínics també van observar que moltes persones podien accedir a records prèviament reprimits o traumàtics i processar-los dins d’un entorn terapèutic segur, experimentant sovint una reducció del malestar emocional (Greer, 1985).
Aquestes primeres observacions van establir les bases de la investigació científica moderna sobre la psicoteràpia assistida amb MDMA, especialment en el trastorn d’estrès posttraumàtic (TEPT). Per a una explicació més detallada, consulteu el nostre article específic: Por, trauma i MDMA.
Com facilita la MDMA la psicoteràpia?
Durant l’experiència aguda, que sol durar entre 3 i 5 hores, les persones generalment es mantenen cognitivament lúcides, alhora que experimenten un augment de l’obertura emocional, l’empatia, la confiança, l’autocompassió i la connexió interpersonal (Holze et al., 2020; Liechti et al., 2000; Regan et al., 2021).
Des d’una perspectiva psicoterapèutica, aquests canvis psicològics transitoris poden facilitar diversos processos relacionats amb resultats terapèutics positius. L’augment de la confiança i de la proximitat interpersonal pot reforçar l’aliança terapèutica, un dels factors que millor prediuen resultats positius en les diferents modalitats de psicoteràpia (Flückiger et al., 2018; Thal & Lommen, 2018). Al mateix temps, una major obertura emocional i una reducció de les defenses psicològiques poden permetre que les persones s’aproximin a emocions i records autobiogràfics difícils sense sentir-se desbordades, afavorint un processament emocional i una autoreflexió més profunds (Greer, 1985; Greer & Tolbert, 1998).
Per tant, la MDMA no actuaria com un tractament per si mateixa, sinó que sembla generar un estat psicològic temporal que pot potenciar l’eficàcia de la psicoteràpia quan s’administra dins d’un protocol terapèutic estructurat.
Més enllà del TEPT
Tot i que les evidències més sòlides sobre la psicoteràpia assistida amb MDMA provenen actualment d’estudis sobre el trastorn d’estrès posttraumàtic (TEPT), el seu potencial també s’està explorant en un espectre més ampli de trastorns psiquiàtrics. Aquest interès creixent sorgeix de l’observació que els processos psicològics facilitats per la MDMA podrien ser rellevants en múltiples trastorns de salut mental i no ser específics del TEPT (Harkhoe et al., 2025; Luoma et al., 2022).
Els primers estudis exploratoris s’han centrat en afeccions com el trastorn per consum d’alcohol (TCA) i el trastorn depressiu major (TDM). Un estudi pilot obert realitzat en pacients amb TCA greu va trobar que la psicoteràpia assistida amb MDMA era viable i ben tolerada, amb reduccions encoratjadores del consum d’alcohol durant el seguiment (Sessa et al., 2021). Així mateix, un estudi de prova de concepte en pacients amb TDM va informar de reduccions sostingudes a llarg termini dels símptomes depressius després del tractament (Kvam et al., 2026).
La psicoteràpia assistida amb MDMA també s’ha investigat en adults autistes amb ansietat social marcada o molt greu. En un petit estudi pilot controlat amb placebo, els participants que van rebre MDMA van mostrar millores més grans en l’ansietat social que els que van rebre placebo, i aquestes millores es van mantenir en gran mesura als sis mesos de seguiment (Danforth et al., 2018).
En conjunt, tot i que el TEPT continua sent la principal indicació objecte d’investigació, aquests primers resultats suggereixen que la psicoteràpia assistida amb MDMA podria tenir aplicacions clíniques més àmplies, ja que facilita processos psicològics que transcendeixen les categories diagnòstiques tradicionals. Tanmateix, encara calen assaigs clínics aleatoritzats de més grandària per establir-ne l’eficàcia i la seguretat en aquestes condicions.
Malgrat els resultats prometedors de la investigació, la MDMA no està actualment aprovada per a ús terapèutic a Espanya. Per aquest motiu, a la nostra clínica encara no podem oferir psicoteràpia assistida amb MDMA, tot i que esperem poder fer-ho en el futur si arriba a estar disponible per al seu ús clínic.
Referències
Danforth, A. L., Grob, C. S., Struble, C., Feduccia, A. A., Walker, N., Jerome, L., Yazar-Klosinski, B., & Emerson, A. (2018). Reduction in social anxiety after MDMA-assisted psychotherapy with autistic adults: a randomized, double-blind, placebo-controlled pilot study. Psychopharmacology, 235(11), 3137–3148. https://doi.org/10.1007/s00213-018-5010-9
Flückiger, C., Del Re, A. C., Wampold, B. E., & Horvath, A. O. (2018). The alliance in adult psychotherapy: A meta-analytic synthesis. Psychotherapy (Chicago, Ill.), 55(4), 316–340. https://doi.org/10.1037/pst0000172
Greer, E. (1985). Using MDMA in psychotherapy. Advances, 2(2), 57–59.
Greer, G. R., & Tolbert, R. (1998). A method of conducting therapeutic sessions with MDMA. Journal of psychoactive drugs, 30(4), 371–379. https://doi.org/10.1080/02791072.1998.10399713
Hagino, Y., Takamatsu, Y., Yamamoto, H., Iwamura, T., Murphy, D. L., Uhl, G. R., Sora, I., & Ikeda, K. (2011). Effects of MDMA on Extracellular Dopamine and Serotonin Levels in Mice Lacking Dopamine and/or Serotonin Transporters. Current neuropharmacology, 9(1), 91–95. https://doi.org/10.2174/157015911795017254
Harkhoe, M., Offringa, T. & Vermetten, E. Exploring MDMA assisted therapy in eating disorders: mechanisms, clinical evidence, and future directions. J Eat Disord 13, 293 (2025). https://doi.org/10.1186/s40337-025-01409-5
Holze, F., Vizeli, P., Müller, F., Ley, L., Duerig, R., Varghese, N., Eckert, A., Borgwardt, S., & Liechti, M. E. (2020). Distinct acute effects of LSD, MDMA, and D-amphetamine in healthy subjects. Neuropsychopharmacology : official publication of the American College of Neuropsychopharmacology, 45(3), 462–471. https://doi.org/10.1038/s41386-019-0569-3
Liechti, M. E., Saur, M. R., Gamma, A., Hell, D., & Vollenweider, F. X. (2000). Psychological and physiological effects of MDMA («Ecstasy») after pretreatment with the 5-HT(2) antagonist ketanserin in healthy humans. Neuropsychopharmacology : official publication of the American College of Neuropsychopharmacology, 23(4), 396–404. https://doi.org/10.1016/S0893-133X(00)00126-3
Luoma, J. B., Shahar, B., Kati Lear, M., Pilecki, B., & Wagner, A. (2022). Potential processes of change in MDMA-Assisted therapy for social anxiety disorder: Enhanced memory reconsolidation, self-transcendence, and therapeutic relationships. Human psychopharmacology, 37(3), e2824. https://doi.org/10.1002/hup.2824
Kirkpatrick, M. G., Francis, S. M., Lee, R., de Wit, H., & Jacob, S. (2014). Plasma oxytocin concentrations following MDMA or intranasal oxytocin in humans. Psychoneuroendocrinology, 46, 23–31. https://doi.org/10.1016/j.psyneuen.2014.04.006
Kvam, T. M., Goksøyr, I. W., Rog, J., van de Vooren, I. J., Stewart, L. H., Autran, I., Berthold-Losleben, M., Mørch-Johnsen, L., Holst, R., Røssberg, J. I., Clausen, I., & Andreassen, O. A. (2026). MDMA-assisted therapy for major depressive disorder: A seven-month follow-up proof of principle trial. Journal of psychiatric research, 193, 302–308. https://doi.org/10.1016/j.jpsychires.2025.11.030
Passie T. The early use of MDMA (‘Ecstasy’) in psychotherapy (1977–1985). Drug Science, Policy and Law. 2018;4. doi:10.1177/2050324518767442
Regan, A., Margolis, S., de Wit, H., & Lyubomirsky, S. (2021). Does ±3,4-methylenedioxymethamphetamine (ecstasy) induce subjective feelings of social connection in humans? A multilevel meta-analysis. PloS one, 16(10), e0258849. https://doi.org/10.1371/journal.pone.0258849
Rudnick, G., & Wall, S. C. (1992). The molecular mechanism of «ecstasy» [3,4-methylenedioxy-methamphetamine (MDMA)]: serotonin transporters are targets for MDMA-induced serotonin release. Proceedings of the National Academy of Sciences of the United States of America, 89(5), 1817–1821. https://doi.org/10.1073/pnas.89.5.1817
Sessa, B., Higbed, L., O’Brien, S., Durant, C., Sakal, C., Titheradge, D., Williams, T. M., Rose-Morris, A., Brew-Girard, E., Burrows, S., Wiseman, C., Wilson, S., Rickard, J., & Nutt, D. J. (2021). First study of safety and tolerability of 3,4-methylenedioxymethamphetamine-assisted psychotherapy in patients with alcohol use disorder. Journal of psychopharmacology (Oxford, England), 35(4), 375–383. https://doi.org/10.1177/0269881121991792
Thal, S. B., & Lommen, M. J. J. (2018). Current Perspective on MDMA-Assisted Psychotherapy for Posttraumatic Stress Disorder. Journal of contemporary psychotherapy, 48(2), 99–108. https://doi.org/10.1007/s10879-017-9379-2
