La majoria de nosaltres hem tingut dies en què una emoció sembla voler ocupar-ho tot.
Pot ser la ràbia després d’una discussió. La tristesa davant una pèrdua. La preocupació abans d’una reunió important. O la frustració quan les coses no surten com esperàvem.
Quan això passa, és habitual que intentem controlar allò que sentim. Ens diem que no hauríem d’estar enfadats, que no té sentit preocupar-nos tant o que hauríem de ser capaços de superar-ho ràpidament.
Però hi ha un problema: les emocions no acostumen a desaparèixer perquè les rebutgem.
De fet, sovint passa el contrari. Com més intentem no sentir una emoció, més espai acaba ocupant en la nostra ment. La lluita constant contra allò que sentim pot arribar a ser esgotadora i generar encara més frustració.
Les emocions no són enemigues
Aquest enfocament connecta amb el que diverses teràpies contemporànies, com la Teràpia d’Acceptació i Compromís (ACT), han observat: els intents constants d’eliminar o controlar experiències internes desagradables acostumen a incrementar el patiment psicològic.
La por ens prepara per afrontar situacions de risc. La ràbia ens informa que percebem una injustícia o que algun límit important ha estat traspassat. La tristesa pot aparèixer quan perdem alguna cosa valuosa. L’alegria ens connecta amb allò que dona sentit a la nostra vida.
Les emocions no són bones ni dolentes. Són experiències humanes.
El malestar sovint no prové tant de l’emoció en si mateixa com dels esforços constants per evitar-la, eliminar-la o impedir que aparegui.
Per això, una de les habilitats psicològiques més valuoses consisteix a desenvolupar la capacitat de reconèixer les emocions quan arriben, permetre que hi siguin i decidir conscientment com volem actuar en la seva presència.
Una saviesa antiga: la pràctica del Navarasa
Molt abans que la psicologia moderna parlés d’acceptació emocional, algunes tradicions de l’Índia ja havien desenvolupat formes sorprenentment sofisticades de relacionar-se amb el món emocional.
Una d’elles és el Navarasa.
La paraula sànscrita “rasa” es podria traduir aproximadament com a “essència emocional” o “sabor emocional”. Segons aquesta tradició, existeixen nou grans estats emocionals fonamentals que formen part de l’experiència humana: l’amor, l’alegria, la compassió, la valentia, la sorpresa, la calma, però també la ràbia, la por o la tristesa.
La proposta del Navarasa no consisteix a eliminar les emocions desagradables ni a substituir-les per emocions positives.
La idea és gairebé la contrària. Consisteix a reconèixer que totes formen part de la vida humana i entrenar-nos per fer-los lloc de manera conscient.
Saludar les emocions abans que arribin
Algunes pràctiques inspirades en el Navarasa conviden a dedicar uns minuts cada matí a connectar intencionadament amb cadascun d’aquests estats emocionals.
No es tracta de provocar-los intensament ni de quedar-s’hi atrapats; es tracta simplement de recordar que existeixen i que, en algun moment del dia, qualsevol d’ells podria aparèixer.
Quan una emoció apareix més tard, ja no és una visita inesperada, és una presència coneguda.
Podem reconèixer-la i dir-nos internament:
“Sí, ja sé qui ets. Ja t’he vist avui. Pots ser aquí, però no cal que dirigeixis totes les meves decisions.”
Aquesta actitud no elimina el malestar, però sovint redueix la lluita innecessària contra ell.
Fer lloc per poder escollir
Acceptar una emoció no significa resignar-se ni donar-li la raó. Acceptar significa reconèixer que està present.
Quan deixem de gastar energia intentant expulsar allò que sentim, disposem de més recursos per decidir com volem actuar.
La por pot ser-hi i, tot i així, fer el pas important.
La ràbia pot ser-hi i, tot i així, respondre amb serenitat.
La tristesa pot ser-hi i, tot i així, continuar cuidant allò que és important per a nosaltres.
Potser aquesta és una de les intuïcions més valuoses que comparteixen tant les tradicions antigues com la psicologia actual: la llibertat no consisteix a no sentir emocions difícils, sinó a poder viure plenament fins i tot quan aquestes apareixen.
Les emocions formen part de la vida. La pregunta no és com evitar-les, sinó com relacionar-nos-hi d’una manera més amable, flexible i conscient.
Demà al matí, dedica dos minuts a imaginar les diferents emocions que podrien acompanyar-te durant el dia. No intentis provocar-les. Només reconeix que totes tenen un lloc dins l’experiència humana. Quan alguna aparegui, observa si pots rebre-la amb menys sorpresa i menys resistència.
